Veu en off

“L’inexorable pas del temps ens debilita, ens ha convertit en un racó nostàlgic. Res a veure amb el nostre passat. (…) L’època de joventut va ser tan frenètica que gairebé no vam adonar-nos-en. La gent ens buscava per evadir-se. Els agradava fugir al nostre país de somnis, on vam madurar plegats…”

Així comença la veu en off d'”A les fosques”: Un relat en primera persona al voltant d’uns temps passats que van ser millors. El cronista d’aquesta història és un personatge amb caràcter i moltes vivències per explicar; algú que n’ha vist de tots colors i ha pogut experimentar les dures i les madures entre les quatre parets del cinema.

Terenci Moix va ser el nostre referent a l’hora d’escriure aquesta veu, una guia que ens havia de mostrar el camí en un entorn a les fosques. Amb fragments com el següent, Moix rememorava a la perfecció les emocions i els sentiments que tothom ha experimentat en alguna ocasió, absort, assegut en una butaca dels gairebé desapareguts cines de los sábados:

“A nada llegué que no fuese pasando por él. Nada tendría sin haberlo poseído en las películas. Y, así, el milagro del séptimo día se convierte en el espejo mágico donde los mejores mundos vinieron a reflejarse para que yo los recibiese, deformados”.

Cine


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: